El Forat de Pedreguer… o Clot del Lirio

La matinada del 8 d’agost de l’any 1982 es va produir un important moviment de terra que va originar un avenc. Este enfonsament va suposar la desaparició de part d’un bancal de tarongers de la partida de la Torre de Benimarmut. El propietari era conegut com el Lirio, d’ací el nom popular del forat. Està considerat com l’enfonsament “més espectacular de la península”, segons comenten des del blog A un tir de pedra.

Les dimensions actuals són considerables, amb una entrada ovalada d’uns 30 m x 10 m aproximadament i una profunditat de fins a uns 80 metres. Es localitza en les coordenades UTM X=761.895 m, Y=4.298.366 m a una elevació de 66 metres sobre el nivell del mar.

Recentment, la Revista de divulgació científica i tecnològica DAU AL DEU, ha dedicat gran part de la seva publicació a l’avenc de Pedreguer.

El Forat de Pedreguer, després d’unes pluges. Font: A un tir de pedra.

El Forat de Pedreguer, està inclòs en el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà del Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s’aprova el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana. En la fitxa tècnica del Forat, en les característiques ambientals, es parla de que es tracta d’un exemple de geomorfologia subterrània, descrivint-la com un “avenc d’afonament prequaternari amb pendants”.

Perfil del Forat. Font: Història Natural dels PPCC.

A més, d’acord amb el que disposa l’art. 9 de dit Decret, s’estableixen al voltant de les coves zones perimetrals de protecció que, de manera general, es defineixen mitjançant un cercle d’1 ha de superfície (equivalent a un radi de 56,4 m) centrat en cadascuna de les boques de la cavitat. En aquest perímetre, i sense perjudici del que s’establira específicament en les Normes de Gestió que s’aproven per a cada cas, es consideren activitats no permeses, amb caràcter general, aquelles que puguen representar un menyscabament de les característiques geològiques o biològiques de la cavitat de què es tracte. Qualsevol actuació que represente un canvi dels usos actuals del sòl, modificacions de l’hàbitat, afecció previsible sobre el nivell freàtic o alteració topogràfica ha de tenir, prèviament a la seva realització, amb informe favorable emès per la Conselleria competent en medi ambient.

En el següent vídeo enllacem un reportatge sobre el clot del Lirio en el programa emès el 24/08/2021 a Terra Viva de la televisió pública valenciana d’À Punt. En la gravació s’aprecia la boca del Forat i les seves dimensions.

La següent imatge és espectacular. Mostra el clot del Lirio a punt d’omplir-se totalment d’aigua després de les intenses pluges de l’octubre del 2007. Eixe mes van caure a Pedreguer vora 600 l/m2, dels quals vora 300 l/m2 es van arreplegar el dia 12 d’octubre de 2007.

El Forat (13/10/2007). Font: Juan Devis.

El geòleg Policarp Garay Martín, en el seu article en la revista DAU AL DEU que comentàvem anteriorment, parla d’una nova hipòtesi en la formació del Forat de Pedreguer. Segons el mateix, l’origen del Forat seria hipogènic degut a tres raons:

1. El caràcter tan inclinat i net de les parets del tub.
2. La prolongació irregular de la seva paret est, formant tubs coalescents.
3. Els diferents outlets que es troben en la paret superior.

Per tant, la gènesi seria deguda  a un “ascens molt lent però persistent de fluxos àcids, molt corrosius dins d’una massa d’aigua quasi estable o de molt escassa mobilitat”. Es menciona la similitud de l’origen amb la propera cova de les Calaveres, a Benidoleig.

El Forat forma part de la ruta 1, “entre coves i barrancs” de les anomenades Rutas Azules elaborades per la Diputació d’Alacant i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME).

La ubicació del Forat sobre un mapa de Google és la següent:

Finalitzem el present escrit sobre el Forat de Pedreguer amb una xicoteta presentació d’imatges del mateix extretes de Google Imatges.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.